31.
Equivalències castellà - català. en paradero desconocido loc
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
en paradero desconocido loc - en parador desconegut / en parador ignorat loc Expressió
que indica que no se sap on és una persona buscada per la justícia.
CA: L'acusat es va evadir i ara està en parador desconegut (o ignorat). [...]
|
32.
Documentació jurídica. La querella. Signatures
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Han de signar l'advocat o l'advocada i el procurador o la procuradora. En el cas que el poder del procurador o la procuradora no sigui especial, cal que signi també la persona querellant. repetir-los; per tant, l'estructura d'aquestes signatures és: ? rúbrica ? rúbrica ? rúbrica Advocat [...]
|
33.
Equivalències castellà - català. requisar v tr
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
requisar v tr-requisar v tr L'autoritat administrativa o militar, expropiar permanentment
o temporalment béns particulars, o obligar coactivament a certes prestacions
amb aquests béns, en casos necessaris i no sempre amb indemnització. [...]
|
34.
Equivalències castellà - català. consuetud f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
consuetud f - consuetud f / usos i costums m pl Manera de fer usual en una comunitat
en relació amb la gestió d'afers públics o en els afers comercials, i que pot
considerar-se part integrant de l'ordenament jurídic d'un país encara que no
estigui recollida en cap llei. [...]
|
35.
Noms referits a éssers animats. Variants dels noms
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els sobrenoms, renoms, pseudònims, renoms col·lectius, hipocorístics i altres variants
dels noms no es tradueixen.
En català: En castellà:
Los Tarantos los Tarantos
El Lute el Lute
el Caracremada El Caracremada
el Noi del Sucre El Noi del Sucre
el Tonet El Tonet
Perot lo Lladre Perot lo Lladre
l [...]
|
36.
FORMES GENÈRIQUES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
2.4. LES PARAULES PERSONA I PART En general cal donar preferència als recursos que no comporten l'ús de formes dobles. Per exemple, podem recórrer a mots epicens com ara persona i part . Exemples La persona interessada pot emplenar la sol·licitud en el termini de quinze dies en comptes de L [...]
|
37.
Equivalències castellà - català. acción negatoria f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
acción negatoria f - acció negatòria f Acció per mitjà de la qual el propietari d'una
finca pot fer cessar les pertorbacions il·legítimes del seu dret que no siguin objecte
de l'acció reivindicatòria i exigir que no se'n tornin a produir en el futur. [...]
|
38.
Equivalències castellà - català. decomiso m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
i, en l'emfiteusi, a l'acte de retornar el domini útil d'un immoble
al seu propietari si el censatari no paga. [...]
|
39.
Abreviatures. Formació. Abreujament de mots
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Es pot fer per suspensió o per contracció.
Parlem d'abreviatures per suspensió quan suprimim la part final d'un mot.
des. desembre
aj. ajuntament
En l'escurçament per suspensió se suprimeix el final a partir de la primera vocal d'una síl·laba (in-
cloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere d [...]
|
40.
FORMES GENÈRIQUES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, en general, a l'òrgan, centre o unitat administrativa competent i no al càrrec ni a la persona que l'ocupa en un moment concret. 6 [...]
|